En un context de fortes turbulències financeres a nivell mundial a causa de la crisi pels crèdits hipotecaris d'alt risc o subprime als Estats Units, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial reunits aquest cap de setmana a Washington, no només han hagut de fer front a qüestions tècniques lligades a l'economia, sinó també d'un tema que afecta directament a la gent, ja que s'han disparat les alarmes de les dramàtiques conseqüències si no es frena l'increment del preu dels aliments, i com diu el titular del FMI, el francès Dominique Strauss-kahn "Una inflació en augment, especialment en aliments, pot tenir unes conseqüències terribles a nivell mundial, de manera que és necessari adoptar mesures per contenir l'alça de preus sinó, centenars de milers de persones passaran gana i això provocarà una fallida del sistema econòmic, i el desenvolupament obtingut en els últims 5 o 10 anys poden quedar totalment destruïts."
Així doncs, avui diumenge el Banc Mundial ha discutit la proposta del seu president, Robert Zoellick, d'elaborar un nou tractat per una política alimentaria a nivell mundial, similar al programa dels anys 30 sota la presidència de Fanklin D. Roosvelt als Estats Units, durant l'època de la "Gran depressió".
Per altra banda i segons declaracions realitzades després de la reunió del G-7 aquest divendres, per Jean Claude Trichet (President del Banc Central Europeu) i Henry Paulson (Secretari del Tresor dels Estats Units) s'han ratificat un seguit de propostes que serviran per endurir la regulació dels bancs, entre elles es destaquen:
Primer, fixar un plaç de 100 dies perquè els bancs publiquin el grau d'exposició al risc de les complexes obligacions de deute colateralitzat, és a dir, de les hipoteques que s'han convertit en bombes de rellotgeria en els balanços bancaris.
Sens dubte, l'aplicació d'aquesta proposta suposa una mesura no gens fàcil d'aconseguir, doncs són uns complexes instruments de crèdit, i una mesura polèmica, ja que toparà amb la resistència de la banca privada, doncs veu en la constant innovació de productes financers, la seva font de riquesa.Així doncs, avui diumenge el Banc Mundial ha discutit la proposta del seu president, Robert Zoellick, d'elaborar un nou tractat per una política alimentaria a nivell mundial, similar al programa dels anys 30 sota la presidència de Fanklin D. Roosvelt als Estats Units, durant l'època de la "Gran depressió".
Per altra banda i segons declaracions realitzades després de la reunió del G-7 aquest divendres, per Jean Claude Trichet (President del Banc Central Europeu) i Henry Paulson (Secretari del Tresor dels Estats Units) s'han ratificat un seguit de propostes que serviran per endurir la regulació dels bancs, entre elles es destaquen:
Primer, fixar un plaç de 100 dies perquè els bancs publiquin el grau d'exposició al risc de les complexes obligacions de deute colateralitzat, és a dir, de les hipoteques que s'han convertit en bombes de rellotgeria en els balanços bancaris.
I segon, la previsió de crear per finals d'any, un comitè per vigilar les institucions globals financeres més grans, el qual haurà d'investigar ràpidament i sancionar fraus, abusos de mercat i manipulacions...
4 comentaris:
Un IPC descontrolat i uns tipus d'interès a l'alça, fet que provoca una severa disminució de la renda disponible al consum de les famílies. Venen temps difícils i d'apretar-se el cinturó!!
Els bancs no deixen diners. Com es poden fer negocis i fer girar la roda de l'economia sense crèdit?
M'arriba notícia de molts casos en què no es pot comprar locals o pisos perquè els bancs i caixes ja no donen préstecs.
Exemple. Local. Preu 70 MPta. Compador posa 3 i demana 40-45; resposta de la caixa: no.
Preocupant!
Posa 30 MPta, perdó!
Si Jordi, la manca de liquidesa provoca que bancs i caixes no concedim crèdits i si els concedim ho fem a un alt interès i sota unes estrictes condicions.
Crec però que aqui tenim tots la nostra part de culpa, uns per pensar que "la societat del benestar" havia de permetre a tothom tenir de tot (tothom podia ser propietari d'un pis, o millor si podia ser una casa... cotxes, embarcar-se en negocis, fer unes bones vacances... sense estar-se absolutament de res) i els altres per permetre-ho o fins i tot incentivar-ho.
En fi, és hora de tocar de peus a terra i intentar que tot, a poc a poc, es vagi col.locant al seu lloc, encara que alguns ens toqui patir més que altres !!!
Publica un comentari a l'entrada