Les "Short Selling": Un sofisticat sistema

El valor de les accions d'una determinada companyia, valen 10 euros, però l'inversor pensa que aquestes accions acabaran costant 4 euros. L'inversor no té accions d'aquesta companyia, però demana prestades 100 accions al seu agent de borsa a canvi d'una comissió, i es compromet a tornar-les al cap de 10 dies. L'inversor ven immediatament a una altra persona les accions que li ha prestat l'agent.. no és que el comprador... sigui tonto!!! passa que aquest es pensa que les accions en vés de baixar, pujaran, i per tant, creu estar fent un bon negoci. En tot cas, l'inversor rep per aquesta operació, 1000 euros. Al cap d'una setmana, les accions baixen a 4 euros, amb els 1000 euros que ha obtingut de la venda, l'inversor compra al mercat de valors, les 100 accions per valor de 400 euros. Així haurà guanyat 600 euros bruts, doncs un cop l'inversor ha comprat les accions, les retorna al seu agent, i paga pel servei de prestació una comissió de corretatge. Si l'acció en vés de baixar, puja, l'inversor s'arruïna.

En el cas de països com els Estats Units, Gran Bretanya o Suïssa, l'agent de borsa era una figura inexistent, de manera que els inversors podien vendre accions que no tenien ni tan sols en préstec, a través d'un contracte en el que es comprometien a entregar les accions a preu d'avui al cap d'uns dies. (naked selling).

Crisi i Especulació

...És possible vendre una cosa que no tens i a més fer-te milionari? per sentit comú sembla impensable però en el mercat de capitals, això és més que possible!!!

Aquest tipus d'operacions s'anomenen "short selling" i consisteixen en vendre un títol que no posseeixes i del qual esperes que el seu preu baixi.
Aquestes operacions es realitzen a tots els països, tot i això val a dir que alguns, com en el cas d' Espanya, la llei estableix una normativa molt estricte al respecte, fet que suposa una protecció vers els atacs especulatius, doncs s'exigeix que les accions, com a mínim, es tinguin en préstec, sancionant a tots aquells que no operin segons la normativa.
Però en altres països com Estats Units, Gran Bretanya o Suïssa, es poden vendre accions que no es tenen, ni tan sols en préstec, aquestes són les anomenades "naked selling", i en aquí els inversors poden organitzar autèntics atacs contra un valor i provocar devaluacions borsàtils, com el cas de Morgan Stanley o Goldman Sachs.

Aquests moviments especulatius contra valors financers, han estat tan contundents en aquests països, que els seus organismes reguladors, des del passat 19 de setembre, han suspès temporalment la varietat més perillosa de les "short selling", és a dir, les "naked selling" fet que ha provocat que els inversors hagin hagut de comprar ràpidament al mercat de valors, les accions que no tenien i que sí s'havien compromès a entregar.

Per tant, aquesta suspensió temporal, ha estat una de les causes que explica que els valors d'alguns bancs, experimentessin puntualment, al llarg de la setmana passada, un augment tan significatiu, dels seus valors en borsa.

Revetlla Sant Joan

Tan si sou "Pescallunes" com si no... per a la Revetlla de Sant Joan, teniu una cita a la Karpa de Torelló !!!

Us hi animeu ???

Pancartes de protesta per la visita dels prínceps a Osona

La Farga Group, una empresa situada a les Masies de Voltregà, coneguda a Osona per la seva llarga trajectòria, líder en el seu sector i font de treball per a moltes famílies de la comarca d'Osona, és visitada avui pels prínceps espanyols Leticia i Felipe de Borbón, doncs assistiran a un acte commemoratiu del dos-cents aniversari d'aquesta empresa.

La visita ha aixecat força controversia com no podria ser menys, i en relació a aquest acte, les JERC d'Osona, han col·locat avui al matí una pancarta de protesta a l'entrada de la fàbrica, doncs volen posar de manifest l'error en que incórrer la Farga Group, amb aquests "invitats d'honor".

Crec, igual que les JERC de la Vall del Ges i el Voltreganès, que els representants de la monarquia espanyola no haurien de ser els "invitats d'honor" del sopar de gala organitzat per l'empresa, doncs considero que una institució, la de la monarquia espanyola, immune a les lleis per qualsevol irregularitat, escàndol o assumpte obscur susceptible d'estar-hi implicada, que no és responsable davant la llei ni els tribunals de justícia, no pot ser la millor invitada a una cerimònia d'aquestes característiques, ja que no pot reflectir els valors que l'empresa transmet de sacrifici i esforç constant en el treball, com tampoc pot representar els valors democràtics de la nostra societat, ja que és el símbol d'una institució imposada, hereva del franquisme, que no concorre ni en la formació ni en la manifestació de la voluntat popular i per tant no escollida lliurement pel nostre poble.

Recuperar l’estrella (manifest de fi de campanya)

El portal Blocs amb Estrella va néixer amb l’objectiu de donar suport, des de la xarxa, a la renovació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Va néixer pensant que calia un canvi de rumb dins Esquerra, una revigorització del tremp polític del partit i una revisió dràstica del seu model estratègic. Aquest canvi, vam pensar aleshores i continuem pensant ara, només el representa Reagrupament.

Blocs amb Estrella va néixer des de la més absoluta de les independències. Des de fora del partit. Sense cap estímul extern. Sense cap altre compromís que ser honestos amb nosaltres mateixos. D’això n’estem orgullosos: només hem seguit les nostres pròpies consignes. El suport donat a Joan Carretero i a Rut Carandell ha estat un suport sincer, insubornable, ardit. Ha estat, a la vegada, un suport desinteressat, honorable, definit justament per l’absència de contrapartides.

Avui podem dir que els objectius s’han acomplert a bastament. Al petit grup d’impulsors del portal s’hi han afegit, en aquest mes de vida, molts altres blocaires “amb estrella”, una setantena, amb més de 200 articles publicats, prop de 14.000 visites i més de 125.000 accessos. Un èxit insospitat, que fa avinent que el desig de redreçar les coses dins d’Esquerra, el desig de tornar a posar el sobiranisme com a element central de la política catalana, és àmpliament compartit a la xarxa.

Gràcies a Blocs amb Estrella, i gràcies també a la iniciativa germana dins el Facebook “Renovem ERC, Ara podem”, la Catosfera s’ha mostrat decididament, convençudament, favorable a la renovació d’Esquerra Republicana, al canvi de rumb que Joan Carretero i Rut Carandell prometen d’aportar al partit. Estem segurs que també la major part de l’electorat d’Esquerra comparteix aquest convenciment: 350.000 vots perduts així ho avalen.

Esperem que Blocs amb Estrella hagi ajudat a despertar consciències. Que hagi servit per a veure que encara hi ha fórmules estimulants de participació política. Sense lligams i sense servilismes, lluny del sectarisme i del pensament únic.

El nostre objectiu mai no ha estat exactament dur Joan Carretero i Rut Carandell a la direcció d’Esquerra Republicana de Catalunya, sinó fer-hi arribar les idees i les formes de fer política que tots dos representen. El portal ha estat un èxit: hem fet un pas endavant. Però tenim encara milers de passos per fer. Passos que han de ser ferms, sense renúncies, plens d’esperança. Passos que hem de fer tots junts.

Perquè pensem en el sobiranisme com a objectiu a curt termini. I perquè volem una ERC compromesa amb la llibertat i amb la independència del país. Volem una ERC que torni a ser sobiranista.

Volem una Esquerra que recuperi l’estrella. Volem que torni a ser Esquerra Republicana de Catalunya.

Simbiosi perfecta

Avui i per acabar el cap de setmana, vull deixar de banda els temes habituals d'aquest bloc, ja que tot buscant al "calaix de la música", he fet un salt enrere en el temps i he recordat "la simbiosi perfecta" que es va produir l'any 1999 entre dos gèneres musicals; Metallica i la Orquestra Simfònica de San Francisco, interpreten un dels clàssics del grup de metal: "Nothing else matters".
Només puc dir... tanqueu els ulls, escolteu la mescla d'instruments i la veu inconfusible de James Hetfield i gaudiu d'aquesta obra d'art ...

Prioritzar l'Eix Nacional

Miquel Calçada, conegut també com a "Mikimoto", en una entrevista realitzada per RCAT titlla d'espectacle trist i mesquí la batalla que durant anys han protagonitzat els nacionalistes del nostre País, i es mostra a favor en que ERC i CIU acostin posicions, tot atenent als denominadors comuns en els temes clau de País, doncs és així la única manera que altres forces polítiques, es vegin abocades a pactar una agenda política que és la que interessa a Catalunya.
Personalment hi estic totalment d'acord, per raons històriques i necessitat de País, és del tot impensable que dues formacions polítiques que fan gala del seu catalanisme, sobiranisme, independentisme... no treballin juntes per aconseguir de Catalunya, el què tan proclamen; Una Catalunya forta, sòlida i respectada.

Artur Mas "amb veu pròpia i mans lliures ... "

Segons article publicat a La Vanguardia, Artur Mas remarca davant els Consellers Nacionals de CDC, que la formació és l'única que pot agrupar una alternativa "amb veu pròpia i mans lliures" davant l'actual monopoli de poder socialista a Catalunya.
Durant la reunió, Mas va defensar la seva proposta de crear "La Casa Gran del Catalanisme" i es va establir que el partit elabori una fulla de ruta pel dret a decidir, incloent les mesures legals per fer-ho efectiu, i una llista negociada amb la resta de forces polítiques catalanistes, de les qüestions susceptibles de ser sotmeses a consulta, entre altres, les infraestructures i la financiació, alhora que va criticar el fet que Montilla es reuneixi amb Zapatero per tractar el tema del finançament abans que amb els dirigents catalans per definir una posició unitària al respecte.

Ja que és evident que Catalunya té necessitat urgent d'establir un ordre polític, és a dir, d'establir unes pautes i uns criteris que marquin una coherència política i la necessitat d'elaborar un projecte, que motivi als ciutadans desencantats amb els polítics catalans, caldria en aquest sentit felicitar a la formació convergent.

De totes maneres i fent referència a la critica que Mas ha realitzat al president Montilla, crec que seria important recordar-li que durant la negociació de l'Estatut, mentre la resta de dirigents catalans encara no la donaven per tancada, el cap de la oposició del govern català, s'afanyava a fer-se "la foto" amb Zapatero de forma individual i sense tenir en compte la resta de formacions polítiques catalanes, donant així per finalitzada tal negociació, i que és aquesta manera d'actuar, que desacredita les "bones intencions" dels nostres polítics i ens generen, als ciutadans, molta desconfiança alhora d'apostar per ells.

Pel que fa a l'elaboració de la fulla de ruta pel dret a decidir, crec, i no em cansaré de repatir-ho, que si estiguéssim visquen en un "Estat social i democràtic de dret" tal i com ens marca la "sagrada Constitució Espanyola" no caldria establir ni fulla de ruta ni les mesures legals per tal d'aconseguir el dret, doncs el dret a decidir, o dret a l'autodeterminació (digueu-li com vulgueu) és un dret reconegut internacionalment, i com a dret, hauria d'estar ja recollit en la Constitució.

Pel dret a la llibertat d'expressió, llibertat Franki !

L'Audiència Provincial de Barcelona ha confirmat la sentència del jutge Enrique Rovira del Canto, un ex-jutge militar, que va condemnar Francesc Argemí, un terrassenc conegut com a Franki, a 2 anys i 7 mesos de presó, pels fets ocorreguts durant la Festa Major de Terrassa de l'any 2002.

Se l'acusa d'ultratges a Espanya i tot i que no han sortit proves per demostrar-ho, també se l'acusa d'atemptar contra els agents de l'autoritat i produir desordres públics. Per tant, es creu que la motivació que el porta a presó, és únicament l'ultratge a la bandera Espanyola, que recordem segons el nou codi penal, ningú pot ser empresonat per aquest delicte, tot i que sí és delicte que implica multa.

Davant aquest fet, és evident que, el contenciós Catalunya-Espanya persisteix i continua a l'ordre del dia, i ens demostra una vegada més que, sigui quin sigui el color que governa l'Estat Espanyol, aquest continua imposant la "indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols..." (art.2 Constitució Espanyola)

Cent anys d'Estelada

En commemoració del centenari de l'independentisme Català, m'agradaria recordar tres cites tot fent honor a la nostra bandera:

• Article 3: La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc; amb addició, en la part superior, d'un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre. Constitució de la República Catalana, any 1928
  

• L'estel és per a nosaltres la distinció que hi ha entre els catalans que s'ajupen i traeixen i els catalans que segueixen el camí únic, rebel i dreturer per la llibertat de la Pàtria. Rafael Dalmau

• Deixeu que Catalunya sigui independent, i serà aleshores quan posarem de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola! Vicenç A. Ballester

Com també m'agradaria fer esment dels dos primers articles recollits dins els Pactes Internacionals del 1966, promoguts per l'Organització de les Nacions Unides i que recordem, Espanya per "democratitzar-se" en va firmar la seva adhesió, el primer article dels quals diu que " Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació" i el segon: " Per tal d'assolir el seus fins, tots els pobles poden disposar lliurement de les seves riqueses i els seus recursos naturals."

perquè.... SENSE DRET D'AUTODETERMINACIÓ NO HI HA DEMOCRÀCIA.


http://www.estelada.cat

2008 - Un any difícil

En un context de fortes turbulències financeres a nivell mundial a causa de la crisi pels crèdits hipotecaris d'alt risc o subprime als Estats Units, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial reunits aquest cap de setmana a Washington, no només han hagut de fer front a qüestions tècniques lligades a l'economia, sinó també d'un tema que afecta directament a la gent, ja que s'han disparat les alarmes de les dramàtiques conseqüències si no es frena l'increment del preu dels aliments, i com diu el titular del FMI, el francès Dominique Strauss-kahn "Una inflació en augment, especialment en aliments, pot tenir unes conseqüències terribles a nivell mundial, de manera que és necessari adoptar mesures per contenir l'alça de preus sinó, centenars de milers de persones passaran gana i això provocarà una fallida del sistema econòmic, i el desenvolupament obtingut en els últims 5 o 10 anys poden quedar totalment destruïts."

Així doncs, avui diumenge el Banc Mundial ha discutit la proposta del seu president, Robert Zoellick, d'elaborar un nou tractat per una política alimentaria a nivell mundial, similar al programa dels anys 30 sota la presidència de Fanklin D. Roosvelt als Estats Units, durant l'època de la "Gran depressió".

Per altra banda i segons declaracions realitzades després de la reunió del G-7 aquest divendres, per Jean Claude Trichet (President del Banc Central Europeu) i Henry Paulson (Secretari del Tresor dels Estats Units) s'han ratificat un seguit de propostes que serviran per endurir la regulació dels bancs, entre elles es destaquen:

Primer, fixar un plaç de 100 dies perquè els bancs publiquin el grau d'exposició al risc de les complexes obligacions de deute colateralitzat, és a dir, de les hipoteques que s'han convertit en bombes de rellotgeria en els balanços bancaris.

Sens dubte, l'aplicació d'aquesta proposta suposa una mesura no gens fàcil d'aconseguir, doncs són uns complexes instruments de crèdit, i una mesura polèmica, ja que toparà amb la resistència de la banca privada, doncs veu en la constant innovació de productes financers, la seva font de riquesa.

I segon, la previsió de crear per finals d'any, un comitè per vigilar les institucions globals financeres més grans, el qual haurà d'investigar ràpidament i sancionar fraus, abusos de mercat i manipulacions...

El PP no aconsegueix el canvi de cartes al Tribunal

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs interposat pel PP contra la reforma de la llei orgànica d'aquest òrgan i que va provocar la major crisi institucional viscuda en el sí del tribunal, al llarg de la seva història. La seva presidenta, Maria Emilia Casas, continuarà al capdevant, de manera que podem dir que l'Estatut cada dia estar més aprop de ser una realitat.

Maria Emilia Casas és definida per aquells que la coneixen com una dona enèrgica, tossuda, molt treballadora i d'un fort caràcter. De perfil progressista i amb una gran sensibilitat a les necessitats de les Comunitats Autònomes, arriba a la presidència del Tribunal Constitucional, amb el suport de la majoria absoluta del ple.