El valor de les accions d'una determinada companyia, valen 10 euros, però l'inversor pensa que aquestes accions acabaran costant 4 euros. L'inversor no té accions d'aquesta companyia, però demana prestades 100 accions al seu agent de borsa a canvi d'una comissió, i es compromet a tornar-les al cap de 10 dies. L'inversor ven immediatament a una altra persona les accions que li ha prestat l'agent.. no és que el comprador... sigui tonto!!! passa que aquest es pensa que les accions en vés de baixar, pujaran, i per tant, creu estar fent un bon negoci. En tot cas, l'inversor rep per aquesta operació, 1000 euros. Al cap d'una setmana, les accions baixen a 4 euros, amb els 1000 euros que ha obtingut de la venda, l'inversor compra al mercat de valors, les 100 accions per valor de 400 euros. Així haurà guanyat 600 euros bruts, doncs un cop l'inversor ha comprat les accions, les retorna al seu agent, i paga pel servei de prestació una comissió de corretatge. Si l'acció en vés de baixar, puja, l'inversor s'arruïna.
En el cas de països com els Estats Units, Gran Bretanya o Suïssa, l'agent de borsa era una figura inexistent, de manera que els inversors podien vendre accions que no tenien ni tan sols en préstec, a través d'un contracte en el que es comprometien a entregar les accions a preu d'avui al cap d'uns dies. (naked selling).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada