Simbiosi perfecta

Avui i per acabar el cap de setmana, vull deixar de banda els temes habituals d'aquest bloc, ja que tot buscant al "calaix de la música", he fet un salt enrere en el temps i he recordat "la simbiosi perfecta" que es va produir l'any 1999 entre dos gèneres musicals; Metallica i la Orquestra Simfònica de San Francisco, interpreten un dels clàssics del grup de metal: "Nothing else matters".
Només puc dir... tanqueu els ulls, escolteu la mescla d'instruments i la veu inconfusible de James Hetfield i gaudiu d'aquesta obra d'art ...

Prioritzar l'Eix Nacional

Miquel Calçada, conegut també com a "Mikimoto", en una entrevista realitzada per RCAT titlla d'espectacle trist i mesquí la batalla que durant anys han protagonitzat els nacionalistes del nostre País, i es mostra a favor en que ERC i CIU acostin posicions, tot atenent als denominadors comuns en els temes clau de País, doncs és així la única manera que altres forces polítiques, es vegin abocades a pactar una agenda política que és la que interessa a Catalunya.
Personalment hi estic totalment d'acord, per raons històriques i necessitat de País, és del tot impensable que dues formacions polítiques que fan gala del seu catalanisme, sobiranisme, independentisme... no treballin juntes per aconseguir de Catalunya, el què tan proclamen; Una Catalunya forta, sòlida i respectada.

Artur Mas "amb veu pròpia i mans lliures ... "

Segons article publicat a La Vanguardia, Artur Mas remarca davant els Consellers Nacionals de CDC, que la formació és l'única que pot agrupar una alternativa "amb veu pròpia i mans lliures" davant l'actual monopoli de poder socialista a Catalunya.
Durant la reunió, Mas va defensar la seva proposta de crear "La Casa Gran del Catalanisme" i es va establir que el partit elabori una fulla de ruta pel dret a decidir, incloent les mesures legals per fer-ho efectiu, i una llista negociada amb la resta de forces polítiques catalanistes, de les qüestions susceptibles de ser sotmeses a consulta, entre altres, les infraestructures i la financiació, alhora que va criticar el fet que Montilla es reuneixi amb Zapatero per tractar el tema del finançament abans que amb els dirigents catalans per definir una posició unitària al respecte.

Ja que és evident que Catalunya té necessitat urgent d'establir un ordre polític, és a dir, d'establir unes pautes i uns criteris que marquin una coherència política i la necessitat d'elaborar un projecte, que motivi als ciutadans desencantats amb els polítics catalans, caldria en aquest sentit felicitar a la formació convergent.

De totes maneres i fent referència a la critica que Mas ha realitzat al president Montilla, crec que seria important recordar-li que durant la negociació de l'Estatut, mentre la resta de dirigents catalans encara no la donaven per tancada, el cap de la oposició del govern català, s'afanyava a fer-se "la foto" amb Zapatero de forma individual i sense tenir en compte la resta de formacions polítiques catalanes, donant així per finalitzada tal negociació, i que és aquesta manera d'actuar, que desacredita les "bones intencions" dels nostres polítics i ens generen, als ciutadans, molta desconfiança alhora d'apostar per ells.

Pel que fa a l'elaboració de la fulla de ruta pel dret a decidir, crec, i no em cansaré de repatir-ho, que si estiguéssim visquen en un "Estat social i democràtic de dret" tal i com ens marca la "sagrada Constitució Espanyola" no caldria establir ni fulla de ruta ni les mesures legals per tal d'aconseguir el dret, doncs el dret a decidir, o dret a l'autodeterminació (digueu-li com vulgueu) és un dret reconegut internacionalment, i com a dret, hauria d'estar ja recollit en la Constitució.

Pel dret a la llibertat d'expressió, llibertat Franki !

L'Audiència Provincial de Barcelona ha confirmat la sentència del jutge Enrique Rovira del Canto, un ex-jutge militar, que va condemnar Francesc Argemí, un terrassenc conegut com a Franki, a 2 anys i 7 mesos de presó, pels fets ocorreguts durant la Festa Major de Terrassa de l'any 2002.

Se l'acusa d'ultratges a Espanya i tot i que no han sortit proves per demostrar-ho, també se l'acusa d'atemptar contra els agents de l'autoritat i produir desordres públics. Per tant, es creu que la motivació que el porta a presó, és únicament l'ultratge a la bandera Espanyola, que recordem segons el nou codi penal, ningú pot ser empresonat per aquest delicte, tot i que sí és delicte que implica multa.

Davant aquest fet, és evident que, el contenciós Catalunya-Espanya persisteix i continua a l'ordre del dia, i ens demostra una vegada més que, sigui quin sigui el color que governa l'Estat Espanyol, aquest continua imposant la "indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols..." (art.2 Constitució Espanyola)