Vic i l'empadronament

Després d'un llarg silenci, torno a dir de les meves i m'atraveixo a escriure aquesta vegada, sobre un tema tan delicat com és el de la immigració, arrel de la polèmica sorgida els darrers dies sobre el nou sistema d'empadronament que l'ajuntament de Vic volia aplicar.

D'entrada dir que "m'atraveixo" perquè no tinc suficients coneixaments com per poder analitzar quines repercussions (a nivell legal, social... etc) pot generar el fet de negar o no, l'empadronament als immigrants indocumentats, i per tant, se'm fa difícil, tot i que no impossible, opinar a favor o en contra de la mesura, tenint clara, això sí, una postura bàsica; anar en contra de tota xenofòbia i demagògia barata, la qual ha estat, segons la meva opinió, a l'ordre del dia, a quasi bé tots els mitjans de comunicació, criminalitzant una ciutat que ha estat capdavantera i modèlica en quant a la integració de la immigració i que ha realitzat importants esforços per aconseguir-ho, tenint en compte els deficients recursos aportats per l'Estat Espanyol i el ràpid augment dels nouvinguts en molt poc temps, impulsant polítiques per a la seva integració com la xarxa d'atenció d'acollida municipal i les polítiques de formació i educació destinades a aquests col.lectius.

Una de les premises que el President del Govern Espanyol, el Sr. Rodríguez Zapatero, va deixar clara en les seves intervencions al respecte de la polèmica és que "el principi d'integració i de convivència s'ha de mantenir per sobre de qualsevol altre circumstancia" , crec personalment, que aquesta ha estat sempre la intenció de la ciutat de Vic, i que el Govern Espanyol, envés de reconèixer les contradiccions legals i els repetits errors en les seves competències, ha optat per donar lliçons solemnes de "moralina" a l'administració local, obviant que la última llei d'estrangeria, d'acord amb les directives europees, determina l'expulsió dels immigrants sense visat, extrem que no es compleix, generant així un problema pels municipis.

Sí, per entrar a Espanya fa falta autorització, doncs el Govern Espanyol diu que una persona ha de tenir passaport visat per entrar al país, si és així, a l'Ajuntament de Vic se li està imposant que consideri legals als immigrants en situació irregular. Per altra banda, la ciutat de Vic, intentava mantenir un model d'integració i cohesió, através possiblement, d'un mitjà erroni, com és l'ús del padró municipal com a eina per gestionar el control del fluxe migratori, doncs aquesta mesura per si sola, distorcionaria el nombre real d'immigrants al nostre país, agreujant així la manca de recursos socials, i segurament, comportaria altres repercussions negatives a nivell econòmic i legal...

Segons la meva opinió, considero que el debat generat al voltant de la polèmica ha estat positiva, i que la finalitat de l'Ajuntament de Vic en general i de l'Alcalde en particular, no ha estat treure a la llum un problema de racisme, com molts mitjans de comunicació han volgut fer creure, sinó posar sobre la taula una problemàtica que va des de la crisi econòmica que dificulta als ens locals a gestionar els seus serveis bàsics, a una legislació espanyola ambigua, passant per la manca de recursos que aporta l'Estat Espanyol als municipis, per poder fer front a temes que els superen com són: l'educació, la sanitat, l'habitatge, el treball...

El debat sembla que ha amainat als mitjans de comunicació, esperem no sigui així en l'àmbit polític, mentre estant, la societat civil, més que opinar sobre si és moral o legal l'empadronament de persones indocumentades, potser ens hauríem de preguntar, com arriben, a través de quins mitjans i organitzacions, i amb quina finalitat s'estableixen al nostre país... o potser millor no... no fos cas que en tornéssim a sortir escaldats... !!!!

Marxa a Brusel.les

Podem dir que la marxa convocada per la plataforma "Deu mil a Brusel.les per l'autodeterminació de la nació catalana" ha estat un èxit, doncs gràcies a la iniciativa de l'Enric Canela (catedràtic de la Universitat de Barcelona) en particular, i al seu article escrit "al bloc gran del sobiranisme" anomenat " Perplexes, jo?" el passat 6 de setembre de 2008, i de la societat 2.0 en general, a través de la xarxa social facebook i la pàgina web Deumil.cat, s'han reunit a la capital de la unió europea, milers de catalans que entre mig d'estalades, ikurrinyes i banderes flamenques, s'han manifestat per internacionalitzar i a la vegada reivindicar, el dret a l'autodeterminació sota el lema "We want a Catalan State".

L'objectiu d'aquesta plataforma és aconseguir que l'autodeterminació de la nació catalana figuri en l'agenda política internacional i que els partits polítics nacionals, prenguin conciència de la reivindicació i es declarin oficialment a favor de la independència, incloent-la en els seus programes, a més de comprometre's a aconseguir-ho.

En aquest sentit hem de remarcar la participació en aquesta manifestació d'alguns representants i militants polítics, tan de CDC com Àngel Colom i Alfons López Tena, com Oriol Junqueras i Elisensa Paluzie per part d'ERC, i alhora esperar, que la seva participació no sigui simplement, per interessos electoralistes.

També comentar que el passat dijous dia 5 de març, el president de l'Aliança Lliure Europea (ALE) al parlament de Brusel.les, Ian Hudghton, va rebre representants de la campanya, els quals li van lliurar una carta per explicar als Europarlamentaris l'objectiu d'aquesta manifestació. Ian Hudghton va comentar que entenia que els catalans volguessin tenir representació directa a Brusel.les doncs a Brusel.les s'hi prenen decisions que afecten als catalans directament.

Per últim només queda felicitar a tota la organització, i els milers de persones que s'han mobilitzat per fer realitat aquesta marxa a Brusel.les, a tots vosaltres, moltes felicitats per la feina feta!

Les "Short Selling": Un sofisticat sistema

El valor de les accions d'una determinada companyia, valen 10 euros, però l'inversor pensa que aquestes accions acabaran costant 4 euros. L'inversor no té accions d'aquesta companyia, però demana prestades 100 accions al seu agent de borsa a canvi d'una comissió, i es compromet a tornar-les al cap de 10 dies. L'inversor ven immediatament a una altra persona les accions que li ha prestat l'agent.. no és que el comprador... sigui tonto!!! passa que aquest es pensa que les accions en vés de baixar, pujaran, i per tant, creu estar fent un bon negoci. En tot cas, l'inversor rep per aquesta operació, 1000 euros. Al cap d'una setmana, les accions baixen a 4 euros, amb els 1000 euros que ha obtingut de la venda, l'inversor compra al mercat de valors, les 100 accions per valor de 400 euros. Així haurà guanyat 600 euros bruts, doncs un cop l'inversor ha comprat les accions, les retorna al seu agent, i paga pel servei de prestació una comissió de corretatge. Si l'acció en vés de baixar, puja, l'inversor s'arruïna.

En el cas de països com els Estats Units, Gran Bretanya o Suïssa, l'agent de borsa era una figura inexistent, de manera que els inversors podien vendre accions que no tenien ni tan sols en préstec, a través d'un contracte en el que es comprometien a entregar les accions a preu d'avui al cap d'uns dies. (naked selling).

Crisi i Especulació

...És possible vendre una cosa que no tens i a més fer-te milionari? per sentit comú sembla impensable però en el mercat de capitals, això és més que possible!!!

Aquest tipus d'operacions s'anomenen "short selling" i consisteixen en vendre un títol que no posseeixes i del qual esperes que el seu preu baixi.
Aquestes operacions es realitzen a tots els països, tot i això val a dir que alguns, com en el cas d' Espanya, la llei estableix una normativa molt estricte al respecte, fet que suposa una protecció vers els atacs especulatius, doncs s'exigeix que les accions, com a mínim, es tinguin en préstec, sancionant a tots aquells que no operin segons la normativa.
Però en altres països com Estats Units, Gran Bretanya o Suïssa, es poden vendre accions que no es tenen, ni tan sols en préstec, aquestes són les anomenades "naked selling", i en aquí els inversors poden organitzar autèntics atacs contra un valor i provocar devaluacions borsàtils, com el cas de Morgan Stanley o Goldman Sachs.

Aquests moviments especulatius contra valors financers, han estat tan contundents en aquests països, que els seus organismes reguladors, des del passat 19 de setembre, han suspès temporalment la varietat més perillosa de les "short selling", és a dir, les "naked selling" fet que ha provocat que els inversors hagin hagut de comprar ràpidament al mercat de valors, les accions que no tenien i que sí s'havien compromès a entregar.

Per tant, aquesta suspensió temporal, ha estat una de les causes que explica que els valors d'alguns bancs, experimentessin puntualment, al llarg de la setmana passada, un augment tan significatiu, dels seus valors en borsa.

Revetlla Sant Joan

Tan si sou "Pescallunes" com si no... per a la Revetlla de Sant Joan, teniu una cita a la Karpa de Torelló !!!

Us hi animeu ???

Pancartes de protesta per la visita dels prínceps a Osona

La Farga Group, una empresa situada a les Masies de Voltregà, coneguda a Osona per la seva llarga trajectòria, líder en el seu sector i font de treball per a moltes famílies de la comarca d'Osona, és visitada avui pels prínceps espanyols Leticia i Felipe de Borbón, doncs assistiran a un acte commemoratiu del dos-cents aniversari d'aquesta empresa.

La visita ha aixecat força controversia com no podria ser menys, i en relació a aquest acte, les JERC d'Osona, han col·locat avui al matí una pancarta de protesta a l'entrada de la fàbrica, doncs volen posar de manifest l'error en que incórrer la Farga Group, amb aquests "invitats d'honor".

Crec, igual que les JERC de la Vall del Ges i el Voltreganès, que els representants de la monarquia espanyola no haurien de ser els "invitats d'honor" del sopar de gala organitzat per l'empresa, doncs considero que una institució, la de la monarquia espanyola, immune a les lleis per qualsevol irregularitat, escàndol o assumpte obscur susceptible d'estar-hi implicada, que no és responsable davant la llei ni els tribunals de justícia, no pot ser la millor invitada a una cerimònia d'aquestes característiques, ja que no pot reflectir els valors que l'empresa transmet de sacrifici i esforç constant en el treball, com tampoc pot representar els valors democràtics de la nostra societat, ja que és el símbol d'una institució imposada, hereva del franquisme, que no concorre ni en la formació ni en la manifestació de la voluntat popular i per tant no escollida lliurement pel nostre poble.

Recuperar l’estrella (manifest de fi de campanya)

El portal Blocs amb Estrella va néixer amb l’objectiu de donar suport, des de la xarxa, a la renovació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Va néixer pensant que calia un canvi de rumb dins Esquerra, una revigorització del tremp polític del partit i una revisió dràstica del seu model estratègic. Aquest canvi, vam pensar aleshores i continuem pensant ara, només el representa Reagrupament.

Blocs amb Estrella va néixer des de la més absoluta de les independències. Des de fora del partit. Sense cap estímul extern. Sense cap altre compromís que ser honestos amb nosaltres mateixos. D’això n’estem orgullosos: només hem seguit les nostres pròpies consignes. El suport donat a Joan Carretero i a Rut Carandell ha estat un suport sincer, insubornable, ardit. Ha estat, a la vegada, un suport desinteressat, honorable, definit justament per l’absència de contrapartides.

Avui podem dir que els objectius s’han acomplert a bastament. Al petit grup d’impulsors del portal s’hi han afegit, en aquest mes de vida, molts altres blocaires “amb estrella”, una setantena, amb més de 200 articles publicats, prop de 14.000 visites i més de 125.000 accessos. Un èxit insospitat, que fa avinent que el desig de redreçar les coses dins d’Esquerra, el desig de tornar a posar el sobiranisme com a element central de la política catalana, és àmpliament compartit a la xarxa.

Gràcies a Blocs amb Estrella, i gràcies també a la iniciativa germana dins el Facebook “Renovem ERC, Ara podem”, la Catosfera s’ha mostrat decididament, convençudament, favorable a la renovació d’Esquerra Republicana, al canvi de rumb que Joan Carretero i Rut Carandell prometen d’aportar al partit. Estem segurs que també la major part de l’electorat d’Esquerra comparteix aquest convenciment: 350.000 vots perduts així ho avalen.

Esperem que Blocs amb Estrella hagi ajudat a despertar consciències. Que hagi servit per a veure que encara hi ha fórmules estimulants de participació política. Sense lligams i sense servilismes, lluny del sectarisme i del pensament únic.

El nostre objectiu mai no ha estat exactament dur Joan Carretero i Rut Carandell a la direcció d’Esquerra Republicana de Catalunya, sinó fer-hi arribar les idees i les formes de fer política que tots dos representen. El portal ha estat un èxit: hem fet un pas endavant. Però tenim encara milers de passos per fer. Passos que han de ser ferms, sense renúncies, plens d’esperança. Passos que hem de fer tots junts.

Perquè pensem en el sobiranisme com a objectiu a curt termini. I perquè volem una ERC compromesa amb la llibertat i amb la independència del país. Volem una ERC que torni a ser sobiranista.

Volem una Esquerra que recuperi l’estrella. Volem que torni a ser Esquerra Republicana de Catalunya.