18 de maig 2008

Artur Mas "amb veu pròpia i mans lliures ... "


Segons article publicat a La Vanguardia, Artur Mas remarca davant els Consellers Nacionals de CDC, que la formació és l'única que pot agrupar una alternativa "amb veu pròpia i mans lliures" davant l'actual monopoli de poder socialista a Catalunya.
Durant la reunió, Mas va defensar la seva proposta de crear "La Casa Gran del Catalanisme" i es va establir que el partit elabori una fulla de ruta pel dret a decidir, incloent les mesures legals per fer-ho efectiu, i una llista negociada amb la resta de forces polítiques catalanistes, de les qüestions susceptibles de ser sotmeses a consulta, entre altres, les infraestructures i la financiació, alhora que va criticar el fet que Montilla es reuneixi amb Zapatero per tractar el tema del finançament abans que amb els dirigents catalans per definir una posició unitària al respecte.

Ja que és evident que Catalunya té necessitat urgent d'establir un ordre polític, és a dir, d'establir unes pautes i uns criteris que marquin una coherència política i la necessitat d'elaborar un projecte, que motivi als ciutadans desencantats amb els polítics catalans, caldria en aquest sentit felicitar a la formació convergent.

De totes maneres i fent referència a la critica que Mas ha realitzat al president Montilla, crec que seria important recordar-li que durant la negociació de l'Estatut, mentre la resta de dirigents catalans encara no la donaven per tancada, el cap de la oposició del govern català, s'afanyava a fer-se "la foto" amb Zapatero de forma individual i sense tenir en compte la resta de formacions polítiques catalanes, donant així per finalitzada tal negociació, i que és aquesta manera d'actuar, que desacredita les "bones intencions" dels nostres polítics i ens generen, als ciutadans, molta desconfiança alhora d'apostar per ells.

Pel que fa a l'elaboració de la fulla de ruta pel dret a decidir, crec, i no em cansaré de repatir-ho, que si estiguéssim visquen en un "Estat social i democràtic de dret" tal i com ens marca la "sagrada Constitució Espanyola" no caldria establir ni fulla de ruta ni les mesures legals per tal d'aconseguir el dret, doncs el dret a decidir, o dret a l'autodeterminació (digueu-li com vulgueu) és un dret reconegut internacionalment, i com a dret, hauria d'estar ja recollit en la Constitució.